Un billete a lo más lejano

Aside

Em publiquen un segon article a La Vanguardia.

En Mateu em demana consells perquè està pensant en anar a viure a austràlia. Parlo sobre les possibilitats que tenim els espanyols de trobar feina qualificada a Austràlia, dels visats i d’algunes coses més.

http://www.lavanguardia.com/lectores-corresponsales/20130614/54375956820/mercado-laboral-australia-espanoles.html

Captura de pantalla 2013-06-24 a la(s) 19.00.34

Anuncis

El moment més dolç

Ja fa set mesos que sóc a Sydney. Fins fa poc, tenia la sensació que era ahir que agafava l’avió a Barcelona; no obstant, fa un parell de dies, em vaig sorprendre a mi mateixa pensant què és el que sentiria quan veiés Barcelona desde la finestreta de l’avió en el meu retorn.

Diuen que la calma arriba després de la tormenta. Després d’haver patit inseguretat en la feina i en la casa, haver conegut gent que t’ha fallat i no entendre el comportament ni la cultura tant diferent que tenen aquí, arriba un dia en que tot es calma. T’aixeques pel matí un diumenge, que és el teu dia lliure, baixes al carrer i quedes amb alguna amiga per esmorzar a un dels preciosos cafès que té aquesta ciutat. Parles del cap de setmana, de la ressaca que tens i de les coses que tens planejades per a les pròximes setmanes. Fa sol, et demanes l’esmorzar típic australià (pà torrat amb ous remenats, formatge, bolets, tomàquets… o el que vulguis!), te’l prens amb un latte fet amb amor i pagues encantada els $20 que val tot plegat. Després vas al parc a fer un picnic, o a una barbacoa a la platja, o a fer unes cervesetes per la tarda amb la teva colla de gent mentre escoltes música en directe en algun pub.

DSC00225

De sobte et trobes que coneixes molts dels carrers de la ciutat, què saps on es compra la millor fruita, on cuinen les millors hamburgueses i quin és el racó més fascinant de Centennial Park. Benvingut, et trobes en el moment més dolç de la teva estança. Jo vaig tenir aquesta sensació quan portava 5 mesos: amb una feina segura, treballant cada setmana els mateixos dies i (aproximadament) les mateixes hores, la meva caseta amb el meu cau per guarir-me, l’escola d’anglès cada matí i les festes de cada cap de setmana amb els amics.

En resum, puc dir que sóc feliç. No ha estat fàcil, primer he hagut de caminar per camins tortuosos on semblava que les coses no acabarien bé, hi ha hagut persones que m’han decepcionat i no acabava d’entendre la manera de ser dels australians. Ara, després d’aquest temps m’he reconciliat amb Austràlia. He conegut gent maca, tinc una feina on em sento estimada i reconeguda, tinc una habitació gegant on descansar en el meu (poc) temps lliure i faig coses i viatgets tant sovint com puc.

A tots us arribarà aquest moment. Així que tot i que al principi les coses són dures, després us trobareu a vosaltres mateixos que desde fa un temps les coses estan bé, que us hi trobeu bé i que sou feliços. Entendreu que és necessari passar pel desert per valorar l’oasis, tindreu les coses més clares i sabreu com enfrentar-vos a noves dificultats utilitzant les experiències passades. Haureu perdut la fragilitat del novell, d’aquell de descobreix coses noves cada dia i que aprèn a adaptar-se en un entorn inhòspit i desconegut. Us convertireu en persones que saben què poden esperar i què no, i tindreu la suficient fortalesa per quan no us agradi alguna cosa, canviar-la.

Per això us volia dir que (tot i que estigueu preparats per les dificultats), ànims i endavant! Venir a l’altra punta del món val la pena.

Segona etapa

L’altre dia un amic em deia que la falta de notícies són bones notícies. Bé, la veritat és que és això i la falta de temps.

Desde que vaig deixar la feina al gener que les coses han canviat bastant. Gener és el pitjor mes a Sydney per buscar feina, ja sabeu “la cuesta de enero”. Si esteu pensant en venir a aquesta ciutat heu de tenir en compte quan són les bones èpoques per trobar feina. A saber: febrer i març, octubre i novembre són bons mesos. Desembre i gener són els pitjors. Juliol i agost aquí és hivern pel que és variable… hi ha menys feina perquè no és estiu, però tots els backpackers (europeus i americans que venen a viatjar per Austràlia) marxen en busca de l’estiu a atre llocs, pel que el mercat laboral respira i no hi ha tanta competència.

Trobar feina és un conjunt de tenir sort, paciència i ser perseverant. Jo finalment he aconseguit el meu objectiu i treballo al meu barri, a 5 minuts caminant de casa, pel que no gasto en transport i puc estalviar. Treballo en un bar cockteleria molt guapo, i estic aprenent a fer cocktails en plan professional, és tot un món, us ho prometo.

El problema de la feina aquí és que és “casual“, com tenim un visat d’estudiant no podem aspirar a una feina full time, i casual significa que una setmana pots treballar 7 dies i la següent 1. Així que toca estalviar i estar previngut per si la setmana següent és dolenta. També provoca que si t’ofereixen dies i més hores diguis sempre que sí, pensant en que en el futur potser no tindràs prou hores per pagar el lloguer. Aquí la feina tampoc és segura, un dia pots estar contractat i al següent no et tornen a trucar, sense cap explicació. This is Australia, mate!

Fa setmanes que vaig de cul, i he après l’expressió my life is so hectic right now… que vol dir que vas tant de cul que no tens temps ni per sortir, ni per escriure, ni per pensar. Fa unes setmanes que he començat un curs de Business English i estudio de 9 a 3, cinc dies a la setmana i treballo de 4 a 9 cada dia entre setmana, més els caps de setmanes on les jornades són de 9 hores. Però ningú va dir que seria fàcil i per assolir els meus objectius aniré de cul 3 mesos fins que acabi el curs d’anglès i comenci el procés de buscar feina de lo meu, probablement un internship (pràctiques) perquè amb el visat que tenim no podem demanar més. Però deixem aquest moment per la tercera etapa, que ara estic de ple en la segona etapa “viento en popa a toda vela”, sense vida i amb un cansanci impressionant, però focus focus focus en els meus objectius.

A tot això tinc ganes d’explicar com va ser un dia a l’òpera i l’Australia Day, però ho deixarem per la propera ocasió.

Us estimo, Neus.