Tópicos sobre Australia ¿verdad o mentira?

Australia, conocida como el país de playa y surf, que tiene fama de poseer los animales más peligrosos del mundo, donde se dice que hay un trabajo en cada esquina, y con el acento más complicado de los países de lengua inglesa… ¿verdades o mentiras? A continuación veremos unos cuantos tópicos sobre este país y su veracidad.

En Australia todo el mundo hace surf y va a la playa. Mentira.

Aunque en Australia hay una gran cultura del surf en muchas ciudades, no todos los australianos saben hacer surf o van a la playa todo el día. En Sydney por ejemplo, este tipo de australianos se encuentran focalizados en Bondi, una zona de playa famosa en todo el mundo, donde sí que te encuentras al típico australiano rubio con el pelo largo y la tabla bajo el brazo, que anda descalzo cinco calles para ir a comprar al súper. No obstante la mayoría de gente trabajan y viven en la ciudad o los barrios de alrededor, y van a la playa el fin de semana cuando es verano. Sí que es cierto que hay pueblos o ciudades donde la cultura del surf es muy importante, pero no os creáis que todo en Australia es surf. El turismo, los negocios, la restauración y el deporte son grandes puntales de este país.

La comida no es tan buena como en España. Mentira.

Aunque los australianos no suelen cocinar en casa, los restaurantes y cafés son excepcionales. Las verduras y fruta son frescas y están riquísimas, y el pescado es excelente. Tienen muchísima variedad de alimentos buenos y aunque la carne quizás no es su punto fuerte, si pagas la encuentras. En Australia la comida es cara (como todo), pero cuando llevas un tiempo aquí descubres, por ejemplo, que la frutería de al lado de casa trae los huevos de una família de granjeros que están a dos horas de la ciudad. Aquí dan mucha importancia a los productos locales, ya que importarlos resulta carísimo, veréis que en todos los supermercados la mayoría de productos son locales. Os recomiendo que probéis en cualquier café de Surry Hills los huevos revueltos con setas, queso y aguacate, puestos encima de pan bueno tostadito y con un café con leche (latte) para acompañarlo. Impresionante.

El café es malo. Mentira.

En Australia hay una cultura del café impresionante. Un sitio donde hay una profesión conocida como “barista”, donde manejan 8-10kg de café al día, la manera de hacer café es todo un arte. Ya sabéis que en España, en el bar de turno, pides uno con leche y tardan 2 minutos en servirlo. Aquí no. Todo se hace con precisión milimétrica, la leche se calienta de una determinada manera, la espuma tiene que quedar perfecta y te hacen un dibujito de un árbol o un corazón para acabar encontrándote el perfecto latte. La calidad del café en sí es normalita, pero hay buenas cafeterías con café italiano y colombiano, si sois más de expresso.

La conexión a internet da pena. Verdad.

Australia tiene un serio problema con la conectividad a internet, y es que al estar tan alejada de todo, las redes dejan mucho que desear. Los australianos están un poco hartos del tema, y hace poco el gobierno volvió a aplazar la reforma de ley para dotar a toda Australia de cable óptico, por lo que no desesperéis, internet es lento y caro.

El acento australiano es muy difícil de entender. Verdad.

Tengo un amigo australiano que siempre me dice que si soy capaz de entender el acento australiano, seré capaz de entender a cualquier persona de habla inglesa del mundo. Compitiendo de cerca con los escoceses, los australianos acortan la mayoría de palabras y tienen un acento marcado y muy exagerado que les hace muy graciosos incluso para los  otros países de habla inglesa. No os asustéis. Al principio os costará horrores entenderlos, pero a base de escucharlos cada día podréis decir perfectamente: How’ya’goin’mate?

A los australianos no les gustan los españoles. Mentira.

Nos adoran. Adoran nuestro acento y nuestra “passion”, aunque algunas veces no nos entiendan. Somos exóticos y misteriosos para ellos, y es que aunque cada vez hay más españoles que vienen a Australia, seguimos siendo una comunidad pequeña comparada con los italianos y griegos, por ejemplo. Tenemos fama de tener buena comida, buen clima, de ser divertidos y, sobre todo, apasionados. Y algo de razón tienen. 😉

Hay un puesto de trabajo en cada esquina. Mentira.

Verdad para ellos, pero para nosotros, sin visado para trabajar, con el límite de las 20 horas semanales y con el inglés normalillo, se hace difícil. En Australia es difícil que te cojan para trabajar de primeras sin haber trabajado en algún otro sitio aquí mismo, pero bueno, no es imposible, por supuesto. Tenéis que ser tenaces y patearos toda la ciudad, aunque si tenéis algún contacto que os pueda echar un cable, mejor que mejor.

Y hasta aquí este listado de tópicos, ¿se os ocurre alguno más?.

 

Anuncis

L’estrany món aussie

Abans de tot i com a aclaració: Aussie = Ozzy = Australià. És a dir que quan parlo d’aussies o d’ozzys m’estic referint als australians. De fet, ozzy és la manera com es pronuncia la paraula aussie.

Fa dies que tinc ganes de parlar de com són els aussies, perquè el fet que estiguin a l’altra punta del món, efectivament, els fa molt diferents a nosaltres els europeus i espanyols catalans. En primer lloc cal dir que no és fàcil entrar al món aussie si ets estranger. De fet conec a gent que està a Austràlia i no coneix a gairebé cap australià, ja que com hi ha gent de tot el món tenen amics xilens, brasilenys, italians, etc. També he de dir que és una pena, ja que per mi la gràcia que té venir a un país estranger i tant llunyà es conèixer a autòctons i integrar-te el màxim possible, i això és el que estic intentant fer.

He tingut la sort de conèixer bastants australians. Tinc una colla d’amics, els meus companys de casa i la majoria de companys de feina també ho són. També he de dir-vos que aquí tenen ben considerats als espanyols. I encara més, adoren absolutament Barcelona. Com a exemple el primer que em va preguntar el meu company de casa Dougie és si m’agradava cuinar, les carreres de motos i el futbol. Sí a tot mate. Aquí la majoria no cuinen, mengen fast food o take away i han de fer molt esport perquè sino es posen com foques. De fet Austràlia ja ha passat a EUA com el país amb major percentatge d’obesitat del món.

Però anem a parlar de com és un aussie de la mitjana. [Enteneu si us plau que parlo des de la meva experiència, que no es pot generalitzar i bla bla bla. Jo he trobat unes característiques bastant comunes que he comentat amb força gent (australians i no australians) i estem bastant d’acord].

  • El que més m’ha sobtat dels australians és que no demostren els seus sentiments: és a dir que mai saps si estan contents o enfadats amb tu, no saps si allà “sobres”, és a dir, si volen estar sols o si els hi caus bé o malament. No em malinterpreteu, també riuen i s’enfaden, però la majoria enlloc de dir-te: mira noi això m’agrada o no m’agrada, fan cara de circumstàncies i has de mirar la bola de cristall per adivinar els seus pensaments.
  • Les noies australianes són bordes i inaccessibles: aquest punt està basat principalment en l’experiència del meu amic Oscar, que també viu a Sydney. El Marc diu el mateix: les aussies són molt rares. Jo diria que són així per necessitat, els nois australians busquen “amor” a totes hores i elles es defensen fent-se les inaccessibles. Però sí que és veritat que (almenys a la feina) els nois australians són d’entrada més simpàtics que les noies. De fet a vegades penso que no li caic bé a algunes noies, però 3 minuts després em regalen un gran somriure i un “how was your day today, babe?” i penso… mai entendré a aquests australians.
  • L’arxifamós “no worries mate”: si veniu a Austràlia o hi heu estat entendreu de que parlo. Aquí l’estrés està prohibit. Quan tenen algun problema o contratemps aixequen les espatlles, mouen el cap i diuen “no worries mate“, “we will figure out“, “it will be ok“, que la traducció seria: per algun motiu diví tot se solucionarà, així que deixa de preocupar-te. Aquí no poden entendre de cap manera que t’estressis per trobar casa, perquè tens problemes amb algú o per qualsevol altre motiu que us pogueu imaginar. La qual cosa els fa millors perquè no s’estressen, però els perjudica perquè no busquen solucions ràpides als problemes, esperant a que se solucionin per si sols.
  • La complicada missió d’intentar quedar a una hora i a un lloc amb un australià: abans d’aconseguir l’objectiu de fer un cafè/anar a veure una casa/comprar qualsevol cosa de segona mà, fan falta tonelades de paciència i molt de saldo al mòbil. Haurem de passar per una tortuosa cadena de missatges de mòbil (res de trucades), en la qual si t’oblides de fer una pregunta directa en un sol missatge, el següent queda sense resposta automàticament, ja que interpreten que no cal resposta si no fas una pregunta directa. El fet és que abans de dir hora i dia, ho has de preguntar com indirectament i sobretot parlar o preguntar altres coses. És realment agotador i encara no m’hi he acostumat, pel que molts cops els meus missatges queden sense resposta i em frustro bastant. Però bueno m’estic adaptant.

Tot i aquestes característiques anteriors, a mi particularment els australians m’encanten. La majoria són divertits i de la broma, i tot i que no entengui la meitat del que diuen perquè tenen un vocabulari propi, són molt amigables i s’interessen per tu. També intenten ajudar-te en tot el possible, la qual cosa s’agraeix quan estàs en un país tant llunyà i desconegut com aquest.

Com a conclusió puc dir que els 17.168,34 km de distància que ens separen ens fa diferents, però que precisament, aquest fet fa que tinguis ganes de coneixe’ls encara més.