El moment més dolç

Ja fa set mesos que sóc a Sydney. Fins fa poc, tenia la sensació que era ahir que agafava l’avió a Barcelona; no obstant, fa un parell de dies, em vaig sorprendre a mi mateixa pensant què és el que sentiria quan veiés Barcelona desde la finestreta de l’avió en el meu retorn.

Diuen que la calma arriba després de la tormenta. Després d’haver patit inseguretat en la feina i en la casa, haver conegut gent que t’ha fallat i no entendre el comportament ni la cultura tant diferent que tenen aquí, arriba un dia en que tot es calma. T’aixeques pel matí un diumenge, que és el teu dia lliure, baixes al carrer i quedes amb alguna amiga per esmorzar a un dels preciosos cafès que té aquesta ciutat. Parles del cap de setmana, de la ressaca que tens i de les coses que tens planejades per a les pròximes setmanes. Fa sol, et demanes l’esmorzar típic australià (pà torrat amb ous remenats, formatge, bolets, tomàquets… o el que vulguis!), te’l prens amb un latte fet amb amor i pagues encantada els $20 que val tot plegat. Després vas al parc a fer un picnic, o a una barbacoa a la platja, o a fer unes cervesetes per la tarda amb la teva colla de gent mentre escoltes música en directe en algun pub.

DSC00225

De sobte et trobes que coneixes molts dels carrers de la ciutat, què saps on es compra la millor fruita, on cuinen les millors hamburgueses i quin és el racó més fascinant de Centennial Park. Benvingut, et trobes en el moment més dolç de la teva estança. Jo vaig tenir aquesta sensació quan portava 5 mesos: amb una feina segura, treballant cada setmana els mateixos dies i (aproximadament) les mateixes hores, la meva caseta amb el meu cau per guarir-me, l’escola d’anglès cada matí i les festes de cada cap de setmana amb els amics.

En resum, puc dir que sóc feliç. No ha estat fàcil, primer he hagut de caminar per camins tortuosos on semblava que les coses no acabarien bé, hi ha hagut persones que m’han decepcionat i no acabava d’entendre la manera de ser dels australians. Ara, després d’aquest temps m’he reconciliat amb Austràlia. He conegut gent maca, tinc una feina on em sento estimada i reconeguda, tinc una habitació gegant on descansar en el meu (poc) temps lliure i faig coses i viatgets tant sovint com puc.

A tots us arribarà aquest moment. Així que tot i que al principi les coses són dures, després us trobareu a vosaltres mateixos que desde fa un temps les coses estan bé, que us hi trobeu bé i que sou feliços. Entendreu que és necessari passar pel desert per valorar l’oasis, tindreu les coses més clares i sabreu com enfrentar-vos a noves dificultats utilitzant les experiències passades. Haureu perdut la fragilitat del novell, d’aquell de descobreix coses noves cada dia i que aprèn a adaptar-se en un entorn inhòspit i desconegut. Us convertireu en persones que saben què poden esperar i què no, i tindreu la suficient fortalesa per quan no us agradi alguna cosa, canviar-la.

Per això us volia dir que (tot i que estigueu preparats per les dificultats), ànims i endavant! Venir a l’altra punta del món val la pena.

Anuncis