Excursió pels voltants de Sydney

Fa un temps que hem decidit amb un grupet de gent internacional (majoritàriament europeus) que els caps de setmana s’han d’aprofitar. L’estat on està situat Sydney (New South Wales, NSW) té molts racons i llocs bonics per visitar. Conduint 2 o 3 hores cap al nord, trobes zones de costa i platja com Newcastle o Port Stephens. Cap al sud hi ha Wollongong i altres poblets preciosos. Cap al centre, anem cap al bush, que és com li diuen aquí al camp, on està ple de parcs naturals amb animals en estat salvatge, o si ens endinsem una mica més trobem l’outback, amb tota la devastació pròpia del desert.

Voltants de SydneyAbercrombie River natural parkOutback NSWAixí doncs, si veniu a viure a Sydney, us recomano que llogueu un cotxe o agafeu un bus els dies que tingueu lliures (que seran pocs si esteu estudiant i treballant) i aneu a l’aventura! Hi ha mil coses maques per descobrir en aquests paratges, estan a prop i no és gaire car llogar un cotxe entre 4 o 5 i anar a acampar a algun lloc, o simplement fer una excursió d’un dia.

Nosaltres aquest diumenge vam agafar un bus 2 hores cap al nord de Sydney fins a Palm beach. Allà vam anar a la platja Ocean Beach i vam fer una excursió de 45 minuts pujant un turó fins al far Barrenjoey Lighthouse, on les vistes són impressionants. Si mires cap enrere des del far veus el parc nacional Ku-ring-gai Chase i la bahia Broken Bay, i si mires des del far veus tota la costa nord de Sydney. Crec que unes imatges serien millor que paraules:

DSCF2548 DSCF2563DSCF2597 DSCF2601

Després vam anar a les piscines de roca de Narrabeen, vam veure la posta de sol i vam nadar una mica. Per arribar-hi vam caminar també 40 minuts per la sorra, osigui que d’exercici vam quedar servides! Les vistes eren impressionants, i va ser molt maco, perquè tot i que aquí ja és tardor encara queden unes dues setmanes perquè l’aigua sigui massa freda per banyar-s’hi. Ara estem preparant la pròxima excursió que serà pel pont de Setmana Santa.
DSCF2615 DSCF2620

 

 

Anuncis

La [falta de] seguretat australiana

Seguretat entesa com la sensació personal d’estar sa i estalvi i no haver de patir per la feina o la vivenda o el menjar. És a dir, tenir cobertes les necessitats bàsiques. 

Tots sabeu de què parlo: tenir seguretat. Arribar a casa i tenir un bol de sopa calentet. Tenir la seguretat de que demà tornaràs a la feina a les 9 del matí. Encara que no t’agradi la feina. Tenir la seguretat i saber del cert que en 3 mesos se t’acaba el contracte. O que t’han donat 15 dies per recollir les coses de l’oficina i fotre el camp. O que el contracte de lloguer serà per 1 any prorrogable fins a 5. Etc.

Aquest article va de la falta d’aquesta suposada seguretat amb la que nosaltres hem crescut. Aquí a Austràlia les coses van diferents. Si vens a “l’aventura”, és a dir sense contracte de feina, per estudiar anglès, per viure una experiència diferent, per complir un somni… has de ser plenament conscient que aquí no tindràs aquesta seguretat que tenies a casa. Com la ciutat és molt cara i els espanyols catalans hem d’estudiar per tenir visat, també hem de treballar. 

És a dir, que en primer lloc hem d’estudiar i en segon lloc hem de treballar. Com som estudiants i estrangers, i a sobre no som angloparlants, només podem aspirar a “casual jobs“. Tenir un casual job implica, a grans trets, que no saps quantes hores treballaràs per setmana, que no saps quan cobraràs (perquè a més hores més taxes), i que no saps si demà et diran: mira que no cal que tornis. O et trucaran una hora abans d’anar a treballar dient, mira es que avui plou i no vindrà ningú, no cal que vinguis. O que hauràs començat la teva jornada normal i et diran, mira això està molt tranquil, millor que vagis a casa.

This is Australia. Falta de seguretat: Un dia tens pis i al següent t’han fet fora. Un dia tens feina i al següent no et donen prou hores i te n’has de buscar una altra.

Estic segura que heu sentit a parlar de com funcionen els mercats laborals d’altres països. Pels que hem fet economia, hem estudiat com funcionen les corbes d’oferta i demanda dels mercats laborals, i hem vist què implica tenir un mercat laboral flexible i dinàmic o tenir-ne un d’inflexible i rigid.

Per fer-ho fàcil: Espanya i Estats Units. A Espanya el cost de despedir és alt, pel que la gent sol estar bastants anys en la mateixa feina. Com el mercat laboral no és dinàmic, no hi ha gaires canvis de feina, per la qual cosa si et fan fora és difícil trobar una nova feina (i si li sumes la crisi pitjor). A Estats Units el cost de despedir és molt menor, per la qual cosa hi ha molt més dinamisme. Els brokers que treballaven per les grans companyies que van fer crack al 2008, al dia següent tenien una nova feina. La gent es mou, busca noves oportunitats laborals i s’arrisca. Al contrari d’Espanya. Austràlia és com els Estats Units, estan pujats damunt del dòlar australià i no han patit la crisi. Estan inmersos en una gran bombolla immobiliària, la indústria minera no para de fabricar bitllets de colorins i monedes daurades. La gent inverteix i s’arrisca. Tenen un mercat laboral molt dinàmic, tant en finances, com en hosteleria, com en comunicació o tot el que us pogueu imaginar.

Noteu que els meus arguments per ara no han estat crítics, sinò objectius. I es que jo sempre he pensat, al estudiar economia, que els mercats laborals dinàmics són beneficiosos per la societat en conjunt del país, pels empresaris i pels governs. Són saludables per a l’economia del país.

No obstant, ara ho estic vivint de primera mà. I no és fàcil. Nosaltres que provenim d’un país amb un mercat laboral rigid, tenim unes necessitats socials diferents. Així doncs, no et queda més remei que adaptar-te. I per fer-ho hi ha uns quants punts bàsics que haurieu de tenir presents, i que m’haguessin ajudat a mi abans de venir i espero que us ajudin a vosaltres.

  1. No has de de comprometre’t 100% amb una feina. Demà pots ser al carrer. Això sí has de fer veure en tot moment que estàs “commited” amb la feina i el negoci. Tot i que interiorment no ho estiguis.
  2. Estigues preparat. Estudia el mercat laboral d’on vagis. Parla amb la gent i descobreix quins són els mesos bons i quins són els dolents per buscar feina. Sigues proactiu.
  3. Si estàs previngut, i de sobte no et donen més hores, o et diuen que no tornis no farà tant de mal. Has de reaccionar ràpid. Al dia següent has de posar-te a buscar feina sense dilació. 
  4. No serveix absolutament de res lamentarse. Segurament no entendràs els motius, problablement no et donaran cap explicació o ni et trucaran. Aquí és normal. No t’hi capfiquis. És el moment d’anar a pel següent pas i no mirar enrere. Moving forward.
  5. No et preocupis. Trobaràs feina. Recorda que estem en un mercat laboral extremadament dinàmic i cada dia hi ha gent que entra i surt de les feines. Als australians els hi encanta dir: avui no em trobo bé i no vaig a treballar. -I si et fan fora?- No worries, buscaré una altra cosa.

En certa manera aquesta falta de seguretat crec que m’està fent millor, o com a mínim m’està donant noves eines que no tenia i m’està fent més competent i més competitiva en un futur. Adaptar-se ràpid als canvis és una skill importantíssima tant per la feina com per la vida en general i fa que sentis menys apassionadament les coses. Els latins som “passionates” tot ho sentim molt: la ràbia, l’amor, l’amistat, la ira… aquí veureu que els hi importa tot molt poc i no es capfiquen gens. Està clar que un any a Austràlia no podran borrar 26 anys de passió catalana, però aquesta experiència, tot i que a vegades complicada, definitivament m’està canviant i (crec que) millorant.