Segona etapa

L’altre dia un amic em deia que la falta de notícies són bones notícies. Bé, la veritat és que és això i la falta de temps.

Desde que vaig deixar la feina al gener que les coses han canviat bastant. Gener és el pitjor mes a Sydney per buscar feina, ja sabeu “la cuesta de enero”. Si esteu pensant en venir a aquesta ciutat heu de tenir en compte quan són les bones èpoques per trobar feina. A saber: febrer i març, octubre i novembre són bons mesos. Desembre i gener són els pitjors. Juliol i agost aquí és hivern pel que és variable… hi ha menys feina perquè no és estiu, però tots els backpackers (europeus i americans que venen a viatjar per Austràlia) marxen en busca de l’estiu a atre llocs, pel que el mercat laboral respira i no hi ha tanta competència.

Trobar feina és un conjunt de tenir sort, paciència i ser perseverant. Jo finalment he aconseguit el meu objectiu i treballo al meu barri, a 5 minuts caminant de casa, pel que no gasto en transport i puc estalviar. Treballo en un bar cockteleria molt guapo, i estic aprenent a fer cocktails en plan professional, és tot un món, us ho prometo.

El problema de la feina aquí és que és “casual“, com tenim un visat d’estudiant no podem aspirar a una feina full time, i casual significa que una setmana pots treballar 7 dies i la següent 1. Així que toca estalviar i estar previngut per si la setmana següent és dolenta. També provoca que si t’ofereixen dies i més hores diguis sempre que sí, pensant en que en el futur potser no tindràs prou hores per pagar el lloguer. Aquí la feina tampoc és segura, un dia pots estar contractat i al següent no et tornen a trucar, sense cap explicació. This is Australia, mate!

Fa setmanes que vaig de cul, i he après l’expressió my life is so hectic right now… que vol dir que vas tant de cul que no tens temps ni per sortir, ni per escriure, ni per pensar. Fa unes setmanes que he començat un curs de Business English i estudio de 9 a 3, cinc dies a la setmana i treballo de 4 a 9 cada dia entre setmana, més els caps de setmanes on les jornades són de 9 hores. Però ningú va dir que seria fàcil i per assolir els meus objectius aniré de cul 3 mesos fins que acabi el curs d’anglès i comenci el procés de buscar feina de lo meu, probablement un internship (pràctiques) perquè amb el visat que tenim no podem demanar més. Però deixem aquest moment per la tercera etapa, que ara estic de ple en la segona etapa “viento en popa a toda vela”, sense vida i amb un cansanci impressionant, però focus focus focus en els meus objectius.

A tot això tinc ganes d’explicar com va ser un dia a l’òpera i l’Australia Day, però ho deixarem per la propera ocasió.

Us estimo, Neus.

Anuncis