Un Nadal que no és Nadal

No ha estat Nadal perquè no he menjat torrons ni carn d’olla, no he cantat nadales i no he tingut regalets sota l’arbre com cada any. Però tampoc ha estat un Nadal trist, ha estat un Nadal a “l’australiana”. Vam fer barbacoa amb els housemates i vam beure i fer xerinola a casa nostra amb més amics. I m’ho vaig passar molt bé, la veritat. A l’endemà de Nadal, el meu matí del 26 i la nit del 25 per vosaltres, vaig fer skype amb ma mare i ma germana, i ja va ser rodó.

Aquí el Nadal se’t fa estrany perquè fa molta calor. Vas a la platja en bikini i menges gelats, surts de festa i la gent està contenta. Parles en anglès a totes hores, felicites el Nadal i el cap d’any. Veus els focs més impressionants que has vist mai desde l’skyline de Sydney mentre comença el nou any 2013, i et diuen que s’han gastat 6,6 billions de dòlars per tirar tots aquells focs articificals. I flipes. Quan els vaig veure em vaig quedar tant impressionada que vaig ser incapaç de fer ni una sola foto. Només podia dir “uauuuu”. Aquí em van preguntar amb qui em vaig donar el petó de la sort del nou any. – Nosaltres mengem 12 grans de raïm! – vaig contestar, ni uns ni altres enteníem els motius de cadascú, però ens vam abraçar i ens vam desitjar un Happy New Year. Això és l’important.

El millor que m’ha passat aquestes festes és que ha vingut la meva millor amiga de visita. Hem fet moltes coses i encara ens queden algunes per fer. És l’excusa perfecta per sortir de la rutina diària i per veure una cara amiga que et fa tocar de peus a terra i que et recorda qui eres tú abans. Li estaré eternament agraïda. I no vull que marxi. Però la vida és així, avançar, canviar a segona, tercera, quarta i quinta, i frenar de cop. I tornar a arrancar. I així passen els dies i en dos setmanes ja farà 3 mesos que sóc a Sydney i començarà la segona etapa del viatge. Més endavant ja ho explicaré. Per ara tinc uns quants articles pensats, només m’hi he de posar i dosificar-los. Aniran sobre un road trip conduint per l’esquerra, sobre les etapes del meu viatge, i sobre les sensacions i clarividències que vaig tenint.

Cada cop veig més clara la línia que he de seguir per fer que les coses funcionin com vull, només queda posar-ho en pràctica. Tot ha de seguir el tempo adequat, nota per nota i corxera per corxera.

P.D. A la dutxa sí que he cantat nadales, fum fum fum.

Anuncis