Avui fa un mes…

Avui fa un mes que marxava per la porta de casa. Veia els carrers de Vilassar i pensava, que maco que és el meu poble. Feia solet i si no hagués marxat segur que hagués fet un vermut a l’Espinaler amb el Costa o la Gala. Aquell dia vaig dinar truita de patates, pernil del bo, formatge, fuet i pà amb tomàquet. Vaig dinar en família, amb la gent que més m’estimo.

Un mes després aquí estic, a l’habitació d’un hostal de Sydney preparada per entrar a la meva nova casa en només 4 dies. Viuré a Surry Hills, el barri dels meus somnis, en una casa amb terrassa a prop de Central Station. Viuré amb 3 australians i 1 gosset. Tindré una habitació gran on per fi podré posar les meves coses en ordre. Seguiré cuinant el meu menjar però aquest cop la cuina serà compartida amb 3 persones i no amb 50. M’haurà costat 1 mes i 5 dies trobar una casa. Ja sabeu que és difícil, però amb paciència i tenacitat acabes trobant el que busques.

Avui vaig al concert del meu amic Al, és un australià que canta com els àngels i que toca la guitarra. Acaba de fer el seu primer EP amb 6 cançons i avui fa el seu primer bolo important. S’està donant a conèixer, i anem tots els amics, és una bona manera de celebrar el meu primer mes a Austràlia.

Toca fer balanç suposo, va valer la pena venir aquí? Val la pena l’esforç, el patiment, l’estrés per trobar casa, la dificultat d’entendre la gent, estar en un lloc que no domines i que no coneixes? Fora de la tranquilitat i l’estabilitat que et dóna estar a casa? Rotundament SÍ. Tots ens mereixem aquesta experiència. És un aprenentatge de vida, es tracta de forçar-nos, de sortir del nostre ou calentet i acomodat al món exterior i espavilar-nos fora. Ens fa oberts i receptius, amb ganes d’aprendre dels altres i d’explicar les nostres experiències. Ens fa actius i proactius, perquè sabem que no hi és la mama per treure’ns les castanyes del foc. Aprenem a ser més lliures i més independents i tenim la oportunitat de canviar la nostra vida després quan tornem a casa.

I no paro d’escoltar Bob Dylan, tot i que sigui americà, té cançons que sonen a terres llunyanes, a camins per explorar, a gent per conèixer i a aventures per viure.

Des d’Austràlia, amb amor, Neus.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s